[Flag of Panama]
République de Panama

Panama

Lois diverses relatives aux comarques

 

Les comarques ou régions autonomes sont les suivantes:

1. La comarque de Kuna Yala: région peuplée essentiellement par les Kuna.
2. La comarque d'Emberá-Wounaan: habitée par les peuples d'Emberá et de Wounaan.
3. La comarque de Ngöbe Buglé: habitée par les peuples de Ngöbe et de Buglé.
4. La comarque kuna de Madungandi de la province de Panama: la seconde région autonome des Kuna.
5. La comarque des Kuna de Wargandi de la province du Darién: la troisième région autonome des Kuna.

Lois concernant les comarques :

1. Loi no 16 du 19 février 1953 instituant la comarque de San Blas (1953)
2. Décret adoptant la Charte administrative organique de la comarque de Ngöbe-Buglé (1999)
3. Décret adoptant la Charte administrative organique de la comarque d'Embera-Wounaan (1999)
4. Loi instituant la comarque kuna de Wargandi (2000)
5. Loi fondamentale de la comarque de Kuna Yala (2006)

Ley 16 del 19 de Febrero de 1953 "Por la cual se organiza la Comarca de San Blas"

Gaceta Oficial Nº 12042 de 7 de abril de 1953.

Artículo 17.

La enseñanza en la Comarca dependerá del Ministerio de educación, pero para la creación de nuevas escuelas se oirá la recomendación del Intendente, previo entendimiento con los Sahilas y las poblaciones indígenas.

Artículo 18

La enseñanza en las escuelas de la Comarca, se regirá por programas, planes, métodos y horarios adoptados conforme a las costumbres y necesidades de vida de los pobladores.

Artículo 19

En las escuelas de la Comarca, donde hubiere más de un maestro los primeros grados correrán a cargo de maestros indígenas.

Artículo 20

En los concursos para becas en las Escuelas Secundarias y Vocacionales de la República, se reservarán para alumnos de las comunidades indígenas un número de becas proporcional a la población de las núsmas.

Artículo 36

Habrá en la Comarca de San Blas, los empleados subalternos creados por las Leyes y Decretos vigentes y, además, los cargos de Asesor Indigenista, Secretario General de los Sahilas e Intérpretes de la lengua Kuna, cada uno de ellos con haber mensual de B/.75.00. Los dos primeros residirán por turno, en las poblaciones donde residan los Sahilas principales y el último en la población de El Porvenir.

Loi no 16 du 19 février 1953 instituant la comarca de San Blas

Publié au Journal officiel no 12042 du 7 avril 1953

Article 17

L'enseignement dans la comarca est sous la juridiction du ministère de l'Éducation, mais pour la création de nouvelles écoles la recommandation du maire doit être obligatoire, après l'accord des Sahilas [sages] et des populations indigènes.

Article 18

L'enseignement dans les écoles de la comarca est régi par des programmes, des plans, des méthodes et des calendriers adoptés conformément aux coutumes et aux besoins de la vie des populations.

Article 19

Dans les écoles de la comarca où il y a plus d'un maître, les premières classes sont dispensées par des enseignants indigènes.

Article 20

Dans les concours pour des bourses d'études à l'école secondaire et professionnelle de la République, un certain nombre proportionnel de celle-ci doit être réservé aux élèves des communautés indigènes à l'intention de cette population.

Article 36

Il doit y avoir dans la comarca de San Blas des employés subalternes créés par des lois et décrets existants et, en outre, des postes de conseiller indigène, de secrétaire général des Sahilas [sages] et des interprètes de la langue kuna, chacun d'eux ayant un salaire mensuel de 75,00 $. Les deux premiers vont résider à tour de rôle parmi les populations où résident les principaux «sages» et le dernier dans la population d'El Porvenir.



 

Decreto por el Cual se Adopta la Carta Organica Administrativa de la Comarca Ngöbe-Bugle

Ministerio de Gobierno y Justicia

Decreto Ejecutivo N° 194 de 25 de Agosto de 1999

Articulo 57.

Son atribuciones del Congreso General Ngöbe-Buglé:

1. Dictar disposiciones necesarias para la buena convivencia de los habitantes de la Comarca Ngöbe-Buglé.
2. Velar por la conservación del Idioma, Cultura y Tradición Ngöbe-Buglé.

Artículo 72.

Los aspirantes que integren una nómina directiva tendrán que acreditar ante el Comité electoral los siguiente requisitos:

1. Residir en la Comarca, con dos (2) años de anticipación.
2. Dominar su idioma Ngöbe ó Buglé.

Artículo 111.

Para ser miembro de la Junta Directiva es necesario cumplir con los siguientes requisitos:

a) Ser mayor de edad Ngöbe-Buglé o Campesino por nacimiento.
b) Residir en la Comarca con un (1) año de anticipación.
c) Dominar el Idioma Ngöbe-Buglé
d) Saber leer y escribir.
[...]
i) En el caso de que un compañero Campesino integre la Directiva y no hable el idioma Ngöbe ou Buglé se expresará al pueblo mediante un traductor, pero debe aprender ha hablar el idioma Ngöbe-Buglé.

Artículo 114.

Son atribuciones del Congreso Regional:

[...]

6. Velar por la conservación del Idioma, Tradición, y Cultura Ngöbe-Buglé.

Artículo 124.

Para ser miembro Directivo del Congreso Local es necesario cumplir con los siguientes requisitos:

1. Ser delegados de conformidad con el artículo cincuenta (50) de éste reglamento.
2. Ser mayor de 18 años.
3. Ser Ngöbe-Buglé o Campesino por Nacimiento.
4. Dominar su Idioma Ngöbe ó Buglé.
5. Saber leer y escribir.
[...]

Artículo 139.

Para ser Cacique General, se requiere tener los siguientes requisitos:

1. Residir en la Comarca.
2. Dominar el idioma natal Ngöbe o Buglé.

Artículo 141.

Para ser Caciques Regionales deben cumplir con los siguientes requisitos:

1. Residir en la Comarca.
2. Dominar su Idioma natal Ngöbe Buglé.

Artículo 145.

Para ser Cacique Locales deben cumplir con los siguientes requisitos:

1. Residir en el Distrito Comarcal.
2. Dominar el Idioma Ngöbe-Buglé.

Artículo 155.

Son requisitos para ser Gobernador Comarcal:

1. Ser Ngöbe o Buglé por nacimiento.
2. Tener treinta (30) años de edad.
3. Dominar el idioma Ngöbe ó Buglé

Artículo 240.

Constituye la cultura del pueblo Ngöbe-Buglé todas las manifestaciones que resaltan las características propias ab-inmemorabli capaces de perpetuar hacia el futuro la existencia del pueblo Ngöbe-Buglé, Ka, Gwrä, Krün, Tärä Mie, Gwará, Artesanías, Idioma, Obras Artísticas, Religiones, Familias, Matrimonios, nombres en Ngöbere, el Ngöbe y otros.

Décret adoptant la Charte administrative organique
de la comarca de Ngöbe-Buglé

Ministère du Gouvernement et de la Justice

Décret exécutif no 194 du 25 août 1999

Article 57

Le Congrès général de Ngöbe-Buglé exerce les fonctions suivantes:

1. édicter les dispositions nécessaires pour la bonne coexistence des habitants de la comarca de Ngöbe-Buglé;
2. assurer la préservation de la langue, de la culture et de la tradition du peuple de Ngöbe-Buglé;

Article 72

Les candidats qui intègrent un poste de direction doivent attester devant le Comité électoral qu'ils répondent aux conditions suivantes :

1. résider dans la comarca depuis au moins deux ans;
2. maîtriser leur langue, le ngöbe ou le buglé;

Article 111

Pour être membre du Conseil d'administration, il est nécessaire de se conformer aux conditions suivantes :

a) être majeur légalement à Ngöbe-Buglé ou paysan de naissance;
b) résider dans la comarca depuis au moins une année;
c) maîtriser la langue ngöbe ou buglé;
d) savoir lire et écrire;
[...]
i) dans le cas où un compagnon paysan intègre la direction et qu'il ne parle pas la langue ngöbe ni buglé, il doit s'exprimer au peuple par l'intermédiaire d'un traducteur, mais il doit aussi apprendre à parler la langue ngöbe ou buglé.

Article 114

Le Congrès régional a les fonctions suivantes:

[...]

6. Assurer la préservation de la langue, de la tradition et de la culture du peuple de Ngöbe-Buglé.

Article 124

Pour devenir membre de la direction du Congrès local, il est nécessaire de se conformer aux exigences suivantes :

1. être délégué en conformité avec les dispositions de l'article 50 du présent règlement;
2. avoir 18 ans ou plus;
3. résider à Ngöbe-Buglé ou être paysan de naissance;
4. maîtriser la langue ngöbe ou buglé;
5. savoir lire et écrire;
[...]

Article 139

Pour devenir chef [cacique] général, il est nécessaire de satisfaire aux conditions suivantes :

1. résider dans la comarca;
2. maîtriser la langue maternelle ngöbe ou buglé;

Article 141

Pour devenir cacique [chef] régional, il faut se conformer aux conditions suivantes :

1. résider dans la région;
2. maîtriser la langue maternelle ngöbe ou buglé;

Article 145

Pour devenir cacique [chef] local,  il est nécessaire de satisfaire aux conditions suivantes :

1. résider dans la région;
2. maîtriser la langue ngöbe ou buglé;

Article 155

Les conditions pour devenir gouverneur d'une comarca sont les suivantes:

1. être né à Ngöbe ou à Buglé;
2. avoir trente ans révolus;
3. maîtriser la langue ngöbe ou buglé.

Article 240

Font partie de la culture du peuple de Ngöbe-Buglé toutes les manifestations qui soulignent les caractéristiques propres depuis des temps immémoriaux aptes à perpétuer l'existence future des peuples de Ngöbe-Buglé, de Ka, de Gwrä, de Krün, de Tärä Mie, de Gwará, ainsi que l'artisanat, la langue, les œuvres artistiques, les religions, les familles, les mariages, les noms en ngöbere, en ngöbe et en d'autres langues.

Decreto por el Cual se Adopta la Carta Organica Administrativa de la Comarca Embera-Wounaan de Darién

Ministerio de Gobierno y Justicia

Decreto Ejecutivo N° 84 de 9 de abril de 1999

Artículo 44.

Son requisitos para aspirar al cargo de Cacique General:

1. Ser Emberá o Wounaan, hablar su respectivo idioma, y preferentemente saber leer y escribir.

[...]

Artículo 49.

Son requisitos para ser Noko o Chi Por:

1. Ser Emberá o Wounaan y hablar su respectivo idioma.
2. Haber cumplido veinticinco (25) años de edad.
3. Haber residido dentro de la comunidad al menos por 10 años y tener trayectoria de lucha comprobada en beneficio de la comunidad.
4. No haber sido condenado por delito doloso.
5. Ser respetuoso de las costumbres y tradiciones del Ankore-Hewandam y tener buena reputación moral dentro de la comunidad.
[...]

Artículo 102.

Son funciones de la Dirección de Cultura y Educación:

1. Promover y desarrollar planes, programas y proyectos educativos bilingües interculturales.

2. Promover y fomentar la música, danza y el arte en todo el pueblo Emberá-Wounaan, a fin de recuperar y fortalecer la memoria histórica y conocimientos ancestrales de la cultura del pueblo Emberá-Wounaan.

3. Recomendar a los Congresos y autoridades tradicionales los planes o programas educativos y culturales que implemente el Ministerio de Educación, y supervisar los mismos;

4. Desarrollar programas que promueva la práctica de los idiomas Embera-Wounaan.

Décret adoptant la Charte administrative organique
de la comarca d'Embera-Wounaan

Ministère darien du Gouvernement et de la Justice

Décret exécutif no 84 du 9 avril 1999

Article 44

Les conditions pour être admissibles au poste de cacique [chef] général sont les suivantes:

1. résider à Embera ou à Wounaan, parler la langue locale, et de préférence être capable de la lire et de l'écrire;

[...]

Article 49

Les conditions pour devenir noko [chef de village] ou chi por [chef de village] sont les suivantes:

1. résider à Embera ou à Wounaan, et parler la langue locale.
2. avoir 25 ans révolus;
3. avoir résidé au sein de la communauté au moins pendant dix ans et avoir un itinéraire d'engagement constaté au bénéfice de la communauté;
4. ne pas avoir été condamné pour un crime frauduleux;
5. être respectueux des coutumes et des traditions du Ankore-Hewandam et avoir une bonne réputation morale au sein de la communauté;
[...]

Article 102

Les fonctions de la Direction de la culture et de l'éducation sont les suivantes:

1. promouvoir et développer des plans, des programmes et des projets d'éducation interculturelle bilingue;

2. promouvoir et encourager la musique, la danse et les arts pour tout le peuple des Embera-Wounaan, afin de restaurer et de renforcer les connaissances historiques et ancestrales de la culture du peuple des Embera-Wounaan;

3. recommander au Congrès et aux autorités traditionnelles des plans et des programmes pédagogiques et culturels qui impliquent le ministère de l'Éducation, et de les superviser;

4. élaborer des programmes afin de promouvoir la pratique des langues du peuple des Embera-Wounaan.


 

Ley crea la Comarca Kuna de Wargandi

Ley N° 34 de 25 de julio de 2000

Artículo 6.

El Congreso General y las autoridades tradicionales tendrán la función principal de fortalecer, desarrollar, conservar y proteger la cultura kuna, así como las tradiciones, idioma, unidad e integridad de sus habitantes y los recursos naturales de la Comarca, con el propósito de promover su desarrollo económico y social.

Loi instituant la comarque kuna de Wargandi

Loi no 34 du 25 juillet 2000

Article 6

Le Congrès général et les autorités traditionnelles ont comme principale fonction de renforcer, de développer, de préserver et de protéger la culture kuna, ainsi que les traditions, la langue, l'unité et l'intégrité de ses habitants ainsi que les ressources naturelles de la région, dans le but de promouvoir son développement économique et social.

Ley Fundamental de la Comarca Kuna Yala (2006)

Artículo 28

La cultura kuna está constituida por el sistema integrado y coherente de valores, instituciones, historia, religión, lengua, costumbres y tradiciones, que conforma el fundamento de la identidad del pueblo kuna y que se manifiesta a través de su filosofía, arte y sistema socio- político, creado y desarrollado por el hombre kuna a través de los siglos.

Artículo 29

En la Comarca Kuna Yala se dará un sistema de educación intercultural-bilingüe, en todos los niveles y modalidades, para lo cual regirá un programa planificado, organizado y ejecutado en forma conjunta y coordinada entre las autoridades de la Comarca y las entidades educativas del Estado u organismos privados, conforme a las necesidades y a la realidad del Pueblo Kuna.

Artículo 34

Para una formación y conocimiento del patrimonio histórico- cultural, el Congreso General de la Cultura creará centros educativos y programas propios dirigidos por las autoridades competentes de la región.

El Congreso podrá recurrir a los organismos competentes del Estado o privados para su implementación más eficiente y cuando las condiciones así lo aconsejan.
 
Artículo 36

El culto religioso o manifestaciones ideológicas de cualquier carácter que ingresen sin la autorización del Congreso General de la Cultura o atenten contra los valores del pueblo kuna, serán  excluidos de la Comarca.
 
Artículo 37

Se reconoce que la religión de Ibeorgun es la de los kunas y será materia de enseñanza en las escuelas que funcionan en la Comarca.
 
Artículo 38

Los sitios y objetos sagrados y arqueológicos, documentos y monumentos históricos y cualquier otro bien mueble o inmueble que sean testimonios  del pueblo kuna, son patrimonios del mismo.

Sus mecanismos de protección y recuperación se establecerán en el Estatuto de la Comarca.
 
Artículo 39

Para realizar  investigaciones dentro de la Comarca, toda persona natural o jurídica interesada deberá contar con la autorización expresa del Congreso General de la Cultura Kuna, quedando obligada a entregar al mismo, un ejemplar del original de los resultados de la investigación en español.

El Congreso mencionado podrá exigir los beneficios de la misma, además de los derechos de propiedad intelectual y patentización, y reservarse el derecho de impedir y de suspender ciertas investigaciones, así como la divulgación de sus resultados que pueden ir contra la integridad del Pueblo Kuna.

Tantos los procedimientos como las condiciones para estas investigaciones serán fijadas en el Estatuto de la Comarca.

Loi fondamentale de la comarca de Kuna Yala (2006)

Article 28

La culture kuna est constituée par le système intégré et cohérent de valeurs, d'institutions, d'histoire, de religion, de langue, de coutumes et de traditions, qui forme la base de l'identité du peuple kuna et se manifeste par l'intermédiaire de sa philosophie, de ses arts et de son système sociopolitique créé et développé par l'homme kuna au fil des siècles.

Article 29

Dans la comarque de Kuna Yala, il existe un système d'éducation interculturelle bilingue à tous les niveaux et toutes les modalités, par lequel est établi un programme planifié, organisé et exécuté sous forme conjointe et coordonnée entre les autorités de la comarca et les établissements d'enseignement des entités pédagogiques de l'État ou des organismes privés, en conformité avec les besoins et la réalité du peuple kuna.

Article 34

Pour la formation et la connaissance du patrimoine historique et culturel, le Congrès général de la culture doit créer des établissements d'enseignement et des programmes propres au nom des autorités compétentes de la région.

Le Congrès peut recourir aux organismes compétents publics ou privés pour sa mise en œuvre plus efficace et lorsque les conditions le justifient.

Article 36

Les cultes religieux ou les manifestations idéologiques de toute nature, qui sont introduits sans l'autorisation du Congrès général de la culture ou qui portent atteinte aux valeurs du peuple kuna doivent être exclus de la comarca.

Article 37

Il est reconnu que la religion d'Ibeorgun est celle des Kuna et elle doit faire l'objet d'un enseignement dans les écoles fonctionnant dans la comarca.

Article 38

Les sites et les objets sacrés et archéologiques, les documents et les monuments historiques et toute autre propriété mobilière ou de biens qui sont des témoignages du peuple kuna font partie de son patrimoine.

Ses mécanisme de protection et de récupération sont prévus dans les Statuts de la comarca.

Article 39

Pour mener des enquêtes au sein de la comarca, toute personne physique ou morale doit obtenir l'autorisation expresse du Congrès général de la culture kuna et est tenue de remettre en même temps un exemplaire de l'original des résultats de la recherche en espagnol.

Le Congrès concerné peut exiger des avantages de cette enquête, ainsi que des droits de propriété intellectuelle et un acte de brevet, et se réserve le droit d'empêcher et de suspendre certaines enquêtes, ainsi que la diffusion des résultats qui peuvent aller à l'encontre de l'intégrité du peuple kuna.

Les procédures autant que les conditions pour ces enquêtes doivent être fixées dans les Statuts de la comarca.

 


 

Page précédente

Panama

Accueil: aménagement linguistique dans le monde