Communauté valencienne

Loi 4/1983 du 23 novembre sur l'usage
et l'enseignement du valencien

Llei 4/1983, de 23 de novembre,
d'Ús i Ensenyament del Valencià

Ley de uso y enseñanza del valenciano

TÍTOL I

De l’ús del valencià

CAPÍTOL I

De l’ús oficial

Article 7

1) El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública, de l’administració Local i de les altres Corporacions i Institucions Públiques dependents d’aquelles.

2) El valencià i el castellà són llengües oficials a la Comunitat Valenciana i, com a tals, llur utilització per l’administració es farà en la forma regulada per la Llei.

Article 8

Les Lleis que aproven les Corts Valencianes seran redactades i publicades en ambdues llengües.

Article 9

1) Seran vàlides i amb plena eficàcia jurídica totes les actuacions administratives realitzades en valencià a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

2) Tindran eficàcia jurídica els documents redactats en valencià, en els quals es manifeste l’activitat administrativa, així com els impressos i formularis emprats per les Administracions Públiques en llur actuació.

Article 10

Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de caràcter públic, en valencià.

Article 11

1) En les actuacions administratives iniciades a instància de part, i en les que havent d’altres interessats així ho sol·licitassen, l’administració actuant haurà de comunicar-los tot allò que els efecte en la llengua oficial que demanen, qualsevol que fos la llengua oficial en què s’hagués iniciat.

2) De la mateixa manera, qualsevol que siga la llengua oficial usada, als expedients iniciats d’ofici, les comunicacions i altres actuacions es faran en la llengua indicada pels interessats.

Article 12

1) D’acord amb el que disposa la present Llei, tots els ciutadans tenen el dret de poder adreçar-se a l’administració de Justícia en la llengua oficial que creguen convenient d’usar, sense que se’ls puga exigir cap mena de traducció i sense que se’n puga seguir retard o demora en la tramitació de llurs pretensions.

2) Totes les actuacions, documents i escrits, realitzats o redactats en valencià davant els Tribunals de Justícia i les que aquests duguen a terme en la mateixa llengua, tenen plena validesa i eficàcia.

Article 13

1) La redacció de tots els documents públics es farà en valencià o en castellà a indicació de l’atorgant i, si en són més, en la que elegiran de comú acord.

2) En tot cas, es redactaran en castellà les còpies o certificacions dels documents que hagen de tenir efecte fora del territori de la Comunitat Valenciana.

3) En la resta de casos, les copies i certificacions seran lliurades en la llengua sol·licitada per l’interessat o requeridor, i els notaris i altres fedataris públics hauran de traduir, quan s’escaiga, les matrius i els originals. En qualsevol cas, sempre es podran fer en les dues llengües.

Article 14

Els assentaments que s’hagen de realitzar a qualsevol Registre Públic es faran en la llengua oficial sol·licitada per l’interessat o els interessats de comú acord. Si no se sol·licitara cap llengua en particular es farà en la que s’haja declarat, atorgat o redactat el document a assentar.

Article 15

1) Correspon al Consell de la Generalitat Valenciana, d’acord amb els procediments legals establerts, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, accidents geogràfics, vies de comunicació interurbanes i topònims de la Comunitat Valenciana. El nom de les vies urbanes serà determinat pels Ajuntaments corresponents.

2) Les denominacions adoptades pel Consell, d’acord amb el que es disposa al número anterior, seran les legals a tots els efectes i es procedirà a la retolació pública acordada en la forma en què reglamentàriament es determine, amb el respecte degut a les normes internacionals subscrites per l’Estat en aquesta matèria.

3) Els municipis que tinguen denominació en les dues llengües de la Comunitat faran constar el seu nom en ambdues.

4) Les denominacions adoptades pel Consell, a tenor de l’apartat 1, i en la mesura que ho permeta el nom. oficial, es retolaran en les dues llengües oficials.

Article 16

Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat.

CAPÍTOL II

De l’ús normal

Article 17

Tots els ciutadans tenen el dret a expressar-se en valencià en qualsevol reunió, així com a desplegar en valencià llurs activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, religioses, recreatives i artístiques

< Texte précédent

TITRE Ier

De l'usage du valencien

CHAPITRE PREMIER

De l'usage officiel

Article 7

1) Le valencien, en tant que langue propre à la Communauté Valencienne, l'est aussi de la Generalitat et de son administration publique, de l'administration locale et de toutes les corporations et institutions publiques qui dépendent de sa juridiction.

2) Le valencien et le castillan sont des langues officielles dans la Communauté valencienne et, en tant que telles, elles seront utilisées par l'Administration selon les dispositions de la loi.

Article 8

Les lois adoptées par le Parlement valencien seront rédigées et publiées dans les deux langues.

Article 9

1) Toutes les interventions administratives réalisées en valencien seront valables dans les limites territoriales de la Communauté valencienne.

2) Les documents rédigés en valencien, dans lesquels l'activité administrative sera réalisée, ainsi que les imprimés et formulaires employés par les administrations, auront efficacité juridique.

Article 10

Sur le territoire de la Communauté valencienne, tous les citoyens ont le droit de s'adresser et de communiquer en valencien avec la Generalitat, les entités locales et autres organismes à caractère public.

Article 11

1) Dans toute intervention administrative entamée à l'initiative d'une des parties ou d'autres parties intéressées qui en manifestent le désir, l'Administration devra leur communiquer tout ce qui les concerne dans la langue officielle de leur choix, quelle que soit la langue officielle dans laquelle a commencé la communication.

2) De même, quelle que soit la langue officielle employée, dans toute procédure commencée d'office, les communications et autres interventions seront faites dans la langue demandée par les personnes concernées.

Article 12

1) Conformément à ce qui est prévu dans la présente loi, tous les citoyens ont le droit de pouvoir s'adresser à l'Administration judiciaire dans la langue officielle qu'ils estimeront bon utiliser, sans qu'on puisse leur requérir de traduction, et sans que de cela puisse entraîner de retard ou report dans les démarches de leurs demandes.

2) Tous les actes, documents et écrits réalisés ou rédigés en valencien devant les tribunaux et ceux que les cours de justice réaliseront dans cette langue ont pleine validité et efficacité.

Article 13

1) La rédaction des documents publics sera faite en valencien ou en castillan selon les indications de celui qui octroie et, au cas où il y aurait plusieurs personnes, dans la langue qu'elles choisiront d'un commun accord.

2) Dans tous les cas, les copies ou certifications des documents qui devront prendre effet hors du territoire de la Communauté valencienne seront rédigés en castillan.

3) Dans tous les cas, les copies et certifications seront délivrées dans la langue sollicitée par l'intéressé ou le requérant, les notaires et autres administrateurs publics devant faire traduire, à l'occasion, les copies et les originaux. Dans tous les cas, il sera possible de les produire dans les deux langues.

Article 14

Les actes qui devront être réalisées dans n'importe quel registre public seront écrits dans la langue officielle demandée par l'intéressé ou les intéressés d'un commun accord. Si aucune langue n'était spécialement demandée, les actes seront écrits dans la langue dans laquelle le document a été rédigé ou reçu.

Article 15

1) Conformément aux dispositions juridiques prévues, il revient au ministère de la Generalitat de Valence de fixer les noms officiels des municipalités, territoires, agglomérations, accidents géographiques, voies de communication interurbaines et toponymes de la Communauté valencienne. Le nom des voies urbaines sera fixé par la mairie concernée.

2) Conformément aux dispositions du paragraphe précédent, les appellations adoptées par le Ministère seront considérées légales. Le texte des panonceaux publics sera composé suivant la réglementation appropriée, sous réserves du respect dû aux normes internationales souscrites par l'État en cette matière.

3) Les municipalités qui possèdent une dénomination dans les deux langues de la Communauté feront figurer leur nom dans ces deux langues.

4) En accord avec le premier paragraphe et dans la mesure où le nom officiel le permette, les dénominations adoptées par le Ministère seront composées dans les deux langues officielles.

Article 16

Les entreprises à caractère public, ainsi que les services publics ou directement dépendant de l'Administration valencienne, doivent garantir que leurs employés en rapport direct avec le public possèdent la connaissance suffisante du valencien, afin de pouvoir s'occuper normalement du service qui leur a été confié.

CHAPITRE II

De l'usage normal

Article 17

Tous les citoyen sont le droit de s'exprimer en valencien dans n'importe quelle réunion, et de développer ainsi leurs activités professionnelles, commerciales, occupationnelles, syndicales, politiques, religieuses, récréatives et artistiques.

Suite >

Page précédente

Loi sur l'usage et l'enseignement du valencien de 1983

Pays valencien

Accueil: aménagement linguistique dans le monde